consells en sa propia rahó y consciencia, sens necessitat de rébrer ja 'ls dels tres amichs, tant del Levita, que era 'l mes entrat en anys de tots tres, com del noble vescomte Folch, que era 'l mes jove y vigorós, en termes, que confiava encara seguir en sas jornadas als dos bessons, ab la mateixa llansa ab que seguí un dia á son pare per las fronteras del vehí regne de Aragó; y així á forsa de anys, entre dolors y temors, arribá la hora en que 'l Comte pare hagué de pagar lo tribut que paga tothom en aquest mòn, y alentat per lo mateix desitj de fer iguals á sos fills, y complahentse sols en la seguretat de que eran ja aptes pera governar y pera sostenir una batalla, cego per son amor, que no li deixava véurer la diversitat de instints de sos fills, feu son testament, disposant de sos bèns y de son ceptre, y per tal acte fou trobat, després de mort lo comte Berenguer lo vell, que 'l successor en lo comtat de Barcelona no era un tot sol, sinó dos: lo pare deixava sos béns y son ceptre indivisibles, y així entravan á ser, desde aquella hora en endevant, comtes de Barcelona, tots dos á la volta y sens divisió, los dos infants bessons Ramon Berenguer y Berenguer Ramon.
Per indivís regíren y governáren los dos germans lo Comtat de Barcelona, y entorn de ells, y sempre fiels en sa ajuda acudíren constantment tots los barons y cavallers de sa terra, sens faltar entre ells may los bons amichs Queralt y Folch de Cardona, pus era mort ja lo bon levita Joan, y á exemple de ell, tots los vassalls no esperavan mes que ocasions pera ser útils á sos senyors. No obstant uns y altres anavan reconeixent mes y mes cada dia la diferencia de carácter dels dos comtes germans: era 'l Cap de estopa suau y dols en son tracte, y tan amich de favoréixer al qui 'l servia ó estimava, que tot he hauria donat, sens mirar may son profit: en son palau admetia sem-
