Arbre bo y antich , de sempre grata sombra y de enyejable frayt, era l' arbre comtal de la casa de Barcelona en temps de Ramon Berenguer I, que en la sanch de tan noble prossapia gotas hi havia de la que alentá á Carles Martell, als comtes de Flandes y als mateixos emperadors que succehiren á Carlo Magno. Fruyt de aquest arbre y bulliment de la mateixa sanch foren ja 'ls exemplars fets de aquell gran Jofre que, recobrant la llibertat y benestar pera sa terra, després de haver pugnat contra Normans, expelí als moros de las montanyas de Montserrat y de Ausona, y obrí camí pera que 'ls Borrells, Mirons y Berenguers los fessen fugir pera sempre de Urgell, de Pallars y de altres comarcas de son domini. Y sombra grata fou del mateix arbre lo carinyós afecte ab que sempre tractáren tan nobles soberans als que 'ls ajudavan pera sas empresas, proporcionantlos glorias ó riquesas, aquellas quantas voltas los conduhian al camp de la victoria, y aquestas sempre que'l benestar de la pau los donava temps pera refer lo perdut, y pera organisarse ab bonas lleys y costums.
Poch li havia de costar al mes digne successor de tan ínclits soberans anar cumplint la obra comensada pel primer Jofre, que era potent son bras y clar son judici, y mentres aná ordenant lo llibre dels Usatges pera sa terra, detingué ab sa espasa al Hagib de Saragossa, vencé á dotze reys moros, netejá 'l pla del Llobregat y reedificá la ciutat de Tarragona, donantli per aixó tothom lo nom de vell, perque com á vell pensava, y de muralla del poble cristiá per son gran esperit y valentia.
Ab tot y 'l foch de las batallas, ab tot y la fredor de son assentat judici, no deixá de sentir lo gran Berenguer lo foch del mes encés amor per la dama mes hermosa y mes virtuosa que 's coneixia en los
