Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/104

fins al vespre. Y ja una vegada 'l drach á clavar anávali demunt ses urpes, quant ell digué:—¡Válguem Dèu, jo fos formiga!—y 'l drach s'esfereí de si mateix al véure's dins lo mirall encisat, cent voltes mes gros y mes lletx de lo que n'era. Llavors ell reviscolantse, digué:—¡Válguem Dèu, jo fos òs!—y tirántseli al demunt d'una gorjada l' arraulí, y estrenyentlo fortment dins son cos, matá'l ab aspre dolor.
Mort que fou lo drach, esmortida la verinosa mirada, ja del tot apagat lo turmentós panteix, obrí'l ell de mitx á mitx. Mès per molt llest y amatent que fou, la coloma s' en volá pe'ls ayres y fugí de la visió dels homens. Y ell:—¡Válguem Dèu, jo fos áliga!—vali al derrera, s' enlayra, l' ovira, l' atansa prop del mar, y prenentla dins ses urpes, tot volant l' estripa, y del pedrer li trau l' ou d' or, que es maravella. L' ou d' or ja tret, prenlo ell dins sos bechs y vola que volarás, tot dret fa via á través la mar salada fins ovirar en la mar una illa y en l' illa una montanya y en la montanya un castell y en lo castell una torra y en la torra un finestral y en lo finestral una nina.
Mès tantost la veu ja son vol detura y dient:—¡Válguem Dèu, jo fos home!—á sos peus s' agenolla y ses mans li besa, y en ells ab molta reverencia l' ou d' or li posa. Prenlo la nina ab rioler esguart, ab axó mostrant son agrahiment, y allargantli falaguera la ma, á son costat fèulo séurer pera escoltar la maravellosa historia del venciment del drach, presa de la coloma y furt del ou d' or. Y axí mentres ell parlava, tenia'l ella per lo mes ardit cavaller qu' era en la terra, pus habia portat á acabament lo fet mes gran que proposarse pot en ordre de caballería. Mès ell contáli com tot era degut al socós del senyor sant Jordi y del mirall encisat, y com cavallers catalans vencedors sempre sortiren per lo cor de l' áliga, per la forsa del òs y ab l' enginy de la formiga.
Y llavors ella li digué cóm havia de ferse pera desencisarla y tráurela de la mala potestat en que estava. Y ell fèu tot lo que li havia estat acomenat. Y al punt de la mitja nit, quant dotze hores varen cáurer, anássen ab l' ou d' or á la cambra del gegant, hont trobá tres claus dinals y un mall que li servien de joguina. Y ell prengué 'l mall ab totes dues mans, y ab los tres claus dinals clava l' ou en la porta. Y al primer sentí un ¡ay! que esglayava y feya tremolar lo castell, y al segon un ¡ay! encara mes trist y fort que la montanya tremolava, y al ters un ¡ay! tant fort y trist que fins tremolava l' illa com una