Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/100

curriol del bosch ensemps anaven y portaven un bou al coll. Y 'l bou era mort, y l' ánima del home mes morta que viva de tal visió com devant sos ulls havia. Y lo que ell dins son cor ne pensá:—De les tres, dues son les coses que t' esglayen: l' álíga y l' òs. Mes quant assó ell pensava, vingueren á ell los tres companyons de viatge y diguérenli:—Company, company, volguesses tú com á home, valdament per una sola volta, fernos justicia, y com á bons germans repartirnos la presa que havem feta.
Y ell ab tals paraules se revingué, y pres coratge digué 'lshi:—Jo prou.... mès no sabré á quí de vosaltres faré content ni descontent.
Y responli l' òs (com á mes semblant al home):—Tú mateix. Fes com sols.
Veus aquí donchs que ell fèu tres parts del bou, y donáles una á cadescú dels tres: á l' áliga com á áliga, al òs com á òs y á la formiga com á formiga, tot segons les sabies lleys y consuetuts antigues establertes, qui manaven donar á cadescú lo que li pertoca. Y assó fet, ell fèu sa via, y totduna que á caminar comensava sent que 'l criden. Y llavors s' esfereí, y d' esfereiment pensá:—¡Ay trist! matarte volen.... Y anássen envers ells esborronit y digué 'lshi:—¿Qué voleu? y tremolós afegí:—¿Per malventura no estau de mí contents?
Diu:—Sí, sí. Y de tant contentament que havem, un dò volemte fer, del qual tots los jorns de la vida hajes dolsa recordansa. Y axís si dius:—¡Válguem Dèu, jo fos áliga! serás áliga; si dius:—¡Válguem Dèu, jo fos òs! serás òs; y si dius:—¡Válguem Dèu, jo fos formiga, serás formiga. Y tantost com digues:—¡Válguem Dèu, jo fos home! tornarás á ta primera natura que es d' home, com ara.
Diu:—Vet aquí com t' han ben enganyat! Y com dins lo pit de l' áliga y dessota la pell del òs y fins en lo petit cos de la formiga trobars' hi pot lo cor mes gran y llarch en donar que en lo mòn sia. Y pensá:—Cosa tant bona tú ho ets de probar!
Y ell que diu:—¡Válguem Dèu, jo fos áliga! y totduna fou áliga. ¡Válguem Dèu, jo fos òs! y sens sébrer cóm, ja n' era òs.—¡Válguem Dèu, jo fos formiga! y dit y fet, ja era formiga. Diu:—¡Válguem Dèu, jo fos home! y en un no res torna á ésser home. Diu:—Vejes quín dò tant bo m' han fet, que may pensarho poria! Y dient altra volta ab gran esperit:—¡Válguem Dèu, jo fos áliga! y prenent lo vol del cim d' una montanya, diu:—Léxam' en anar á descobrir mòn....