Aquesta pàgina ha estat revisada.
la bandera comptal, bandera santa
que amanyagaren brisas de victoria,
fins lo jorn —¡jorn de mort y de carnatje!—
en que ls' celos d'un rey la trossejáren
perque ombra daba á son fortívol trono.[1]
Armengol lo de Gerp, si planyideras
las brisas de la nit portan un eco
que arriba incert á la ignorada tomba,
descansa en pau. Es que sobre las runas
de ton castell, al bruyt de la tempesta,
mon front al vent, jo canto tas hassanyas,
jo canto ls' fets de tos companys de serra,
als ecos trametent himnes de guerra,
que jo só'l trovador de las montanyas.
(De D. Víctor Balaguer.)
__________________________________________________________
- ↑ Fernando de Antequera.
