Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Via sus, companys de la serra!
¡Via sus la tallant destral!
Lo rey moro d'Aragó
de mon pare ne té l' cap...
Jo empedraré ab caps de moros
l'estable de mos caballs!»[1]
Y es fama que'l crit de guerra:
«¡Via sus! á mort los alarbs!»
se l'emportaren los ecos,
de serra en serra saltant,
fins á la vall hont estaban
los sarrahins atendats.
Aquella mateixa tarde
lo trovador fatigat
que en la plassa lo matí
ne feya sentir sos cants,
á una nineta li deya:
— «Nina d'ulls de cel, digáu,
¿qué vól dir eixa campana
que tocar sento aqui baix?
qué vól dir eixa bocina
que sonar sento allá dalt?
________________________________________________________
- ↑ En lo castell de Piltzan hi havia veritablement, segons tradició, una part d'esta-
ble empedrada ab ossos y calaveras de moros.
