Aquesta pàgina ha estat revisada.
es que la comptesa plora
perque sòn cor pensa mal ,
y diuhen que veu del cor
es veu que baixa de l'Alt.
De prompte seca sos ulls,,
sos ulls cansats de plorar,
que no vól que lo sèu fill,
que en la cambra ha penetrat,
ne trobe may en sòn front
amarch lo bes maternal.
Lo jóve Armengol de Urgell
devant de sa mare está.
-«Mare mia, mare mia,
avuy hi ha festa en la vall.»
-«Avuy l'óliva, fill meu,
tota la nit ha cantat »
-«Mare mia, mare mia,
n'es la festa de San Joan.
¿No n'habeu vist eixa nit
fochs en las serras brillar?
-«Los fochs que he vist, me semblaban
com antorxas funerals.»
