Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/78

Aquesta pàgina ha estat revisada.

que alegre cruza l'espay.
Sobre lo cim de una roca
com un áliga posat,
tenintne timbas per fossos,
s'alsa'l castell de Piltzan,[1]
que n'es dels comptes de Urgell
la posada senyorial.
Lo sol que naix resplendent ,
las serras al tramontar,
de un sòl bes l'abrassa tot,
sos murs y parets daurant,
y al penetrar joganers
dintre lo castell sos raigs,
ne troban en la sua cambra
á la comptesa plorant,
¿Perquè plora N'Adaleta?[2]
¿Perqué ne suspira y plany?
¿Perqué eixas llágrimas mudas
que de sos ulls al brotar
ne van com rengle de perlas
desllísantse cara avall ?
¿Què li passa à la comptesa?...
¿Perquè plora ?... ¿Perquè plany

  1. Lo castell de Piltzan fou després donat pels comptes de Urgell als de Barcelona, segons llargament ho refereixen las crónicas de aquella casa escritas per Diego de Monfar.
  2. N'Adaleta fou la tercera esposa del compte En Armengol de Barbastro, y en ella tingú al que després fou compte ab lo nom de Armengol de Gerp.