Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/77

Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Per mi deixáune votras tombas, béroes!
¡Passats, que vostras ombras vagarosas
devant mos ulls fantásticas ne cruzen!
Encobertats ab la sagnant mortalla
que tenyiren de sanch encara viva
cuanl del combat passáreu á la tomba,
¡alsáuvos devant men!... L'arpa gemega
baix la febrosa ma del errant bardo,
l'arpa que may en las dauradas salas
del richs palaus ha murmurat llisonjas.
¡Ombras, veniu á mi! ¡Héroes , alsáuvos!
Vostres fets cantaré, vostras hassanyas.
Jo no só lo cantor de la hermosura:
¡jo só lo trovador de las montanyas!

I.

Ja la bucina del guayte
lo seny del alba n'ha dat,[1]
ja despunta del mati
la dolsa llum virginal,
y ja'l primer raig del sol
vesteix de púrpura'ls camps,
saludat per l'oreneta

  1. Lo guayte era un centinella apostat en la torre atalaya pera senyalar ab una bu-
    cina l'hora del alba y de la eixida del sol.