¿Qué t'has fet, rassa d'héroes montanyesos,
casa comptal de glòria niadora ?...
¿Hont són los capitans? ¿Hont tas unguelas,
las que en mitg de las lluytas sempre fóren
de victoria guions? ¿Hónt són tas armas,
las que de camp en camp, de realme en realme,
triunfadoras on jorn ne passejáres ?
¿Hont són, hont són almenys las sepulturas
dels qui llur terra ab llur renom umplíren?
¿Hont ne són eixos d' emmalladas colas
comptals senyors, que al véurer que sa patria
llorers sobrants per llurs anals tenia,
ne fóren á enriquirne generosos
de llur gloria la terra de Castella?...[1]
¡Héroes, salut! Hi ha regnes que no tenen
més que vosaltres resplendent historia.
Deixáume ab cants de patria, ab cants de guerra,
los ecos despertar que fa nou sigles
que adormits guarda la Pirénne serra.[2]
Deixáume á mí cantar vostras hassanyas.
Jo no só lo cantor de la hermouora:
jo só lo trovador de las montanyas!
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/74
Aquesta pàgina ha estat revisada.