Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/70

vulla que hi hagués infidels als qui acométrer y perills que arrostrar.
Aquestas paraulas del cronista P. Piferrer donáren al autor la idea de escríurer una llegenda sobre eixa casa de Urgell tan famosa en accions de guerra, com renomada en homens d' armas. Las crónicas de la casa de Urgell ofereixen á cada pas meravellosas figuras, figuras gegantescas, pel drama, per la llegenda, per la balada. ¡Llàstima que no sian més coneguis los fets portats gloriosament á cap per eixa renglera d'héroes, comensada en lo Armengol de Moncada que desfeu ab sòn estol las naus sarrahinas, y finida en lo Jaume lo Desconortat que conclogué mestosament sa vida dessus las llosas de una presó de Xàtiva!
Lo autor de aquesta llegenda, volent trovar sobre un fet gloriós d'eixa rassa d'héroes, que pogués unir al interès dramátich la veritat històrica, conclogué per elegir un passatge, del que ne parla somerament Mr. Romey en sa Histoire d'Espagne (capítol 24 de la segona part), pero que enarra ab los més infims pormenors lo Chronicon Malleacens, una de las fonts de nostra historia (ad annum MLXV). Eix passatge es lo relatiu al Armengol VI compte de Urgell. Morí sota los murs de Barbastro (essent per assó anomenat lo de Barbastro), en los moments en que los cristians arboraban lo pendó de la creu dessus las torratjas de la ciutat vensuda; lo emir de Zaragoza, que habia acudit ab los seus en auxili dels moros assediats, tingué temps, ans de retirarse, de fer tallar lo cap al cadáver d'En Armengol, cual cap s'emportá fentlo embalsamar y posar en una capsa d'or, per ostentarlo, de llavors més, com un trofeu de guerra y un testimoni gloriosíssim de victoria.