que gemèga? Perque los enalteix la Excma. Diputació provincial ab lo estímul de una obra literaria que, desde un front catalá, reflectirá prest á la literatura espanyola? ¿Perqué los engalana ab novas flors lo diputat á corts, lo Ministre que fou de la corona, lo geni benéfich, que en lo llit de la colérica mort nos daba consol y vida? ¿Perqué los enriqueix ab son poétich é histórich present lo Ateneo catalá que, al mitg de fragants aromas, naix ab un nom ple de llums y de esperansas? Perqué hi venen, finalment, perqué hi gosan, perqué hi lluhen en dols y envejable consorci lo poble ab la aristocracia, la juventud ab la vellesa, la toga ab las armas, las arts ab las lletras, las damas ab trenas d'or, y los caballers ab llurs galas? Perqué tant fervor, tant obsequi, tanta ditxa? Ah! no m'enganyo! Perqué tots, y cada hu de per sí, sia cual vulla sòn nom y sa naturalesa, sent també en son front y en son pit aquella mateixa véu, que jo sentia fa poch, y encara sento: no deixes morir la llengua, si vols que visca la patria; honra ton bressol, y honrarás ta bandera; fes gran á la provincia, y farás á la nació mès gloriosa: com rica y encantadora fan la dilatada vega los purs raudals que, partint de distincts punts, van á nudrirla: com brilla y enlluerna la corona á favor dels diamants que la rodejan y matisan.
Tot es, donchs, fraternal en nostres jochs, tot és noble, tot es digne tot, menys la meva pobre veu que, com mos cabells gelada, no pot tráurer del pit, per mes que s'esforsa los tributs de gratitut, que en éll conserva á vostres sentiments, y á vostra benevolencia. Mès ja que entre flors neixém, de flors vivim, per flors devém, y ab flors cumplim, jo no puch ser descortés; jo no vull despedirme sens regalárvosen una, una sola, que cada any creix mès ufana en
