Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/29

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 29 —

Manuel altres poetas, poquíssims per cert, lo habian desgraciadament ensajat, com aquell qui diu, á la sort y á la ventura; sé també, que no desdenyá Boscá, com á bon literat, los socors de altres ingenis; podrá sèr, que lo animássen, y decidíssen á pujar lo Parnás per un llor tan alt de gloria, los consells de Andreu Navajéro, ambaixador de Venecia en la còrt de Espanya; tot aixó será molt cert, tot això era molt natural; mès tot aixó no li hauria bastat, en mon concepte, pera tan alta empresa, si menos aferrat lo poeta barceloní á las formas castellanas de aquella épooa, no se hagués vist del tot ensinestrát en lo maneig de la llengua catalana, que li era natural, y de sa germana la italiana, que tan li degué en son primer ser, y en sa justa anomenada; puig que las dos fóren, y no altras, las que li teixíren la corona de autor de aquella reforma poética, que pulida després per la llima de mel de Garcilaso, contribuhí á donar lo nom d'or al sigle xvi.

Més diré: ¿pero á que tan endetrás? Nons mogám de aquí mateix. ¿Perqué sòn, á qué venen, qué volen dir, pregunto, estos lluhits certámens que, dins l'ovari de una modesta flor, portan ja en son bressol lo pólen regenerador del entusiasme desde las boras del Tordera fins á las enramadas del Minyo, desde las rocas de sal als turons de las Agullas? ¿Perqué los honra y llegitíma ab sa presidencia y sa paraula lo zel constant y eficás, ahí de la primera y digna Autoritat civil de la provincia, avuy del paternal Municipi que, abrassantlos carinyós en lo primer instant de sa resurrecció, los ampara y aníma en aquest saló de grans recorts, y de grans exemples? ¿Perqué los glorifica de ungit del Altíssim ab la ploma de rubís, que guia lo vel del trovador dret al cel quens guayta, dret á la iglesia,