per la Reyna y sa bandera, com tot lo mon ho veu, y per tot la sanch ho proba; y som catalans pera no deixar morir jamay la memoria dels ínclits barons que de prop y de lluny, per mar y per terra admiráren los sigles per la fidelitat de llur cor, y la grandiositat de llurs empreses. Som espanyols pera respectar, benehir, y si 's vol, fins adorar la magestat y la hermosura de la llengua oficial dels Garcilasos, Leons, Herreras y Argensolas; y som catalans pera despertar del sèu ensopiment, sostenir, y pujar fins al cim de la perfecció la dels Jordis, Muntaners, Marchs, y reys Pères, que 'ns recordan aquells esmaltats y frondosos camps, ahont vinguéren á espigolar un dia las musas castellanas, y á qui tenen encara molt y molt que envejar los que, sens haberla vista may ni coneguda, la motejan capritxosament de dialecto mal forjat y voluntari. Som espanyols, en fi, pera cantar ab la veu sempre sonora de Castèlla lo resplandent toysó, que i-luminá de un cop dos hemisferis; y som catalans pera brodar novas coronas, ab l'or sempre pur de Catalunya, en lo pendó de las barras, que passejá un dia per lo univers los trofeos de sas mans, de sa civilisació, y de sas lletras.
Estos son nostres debers; pero estos debers, per mès que dobles, no son incompatibles no, no son enemichs, no son verinosos; al revés, son fills d'amichs que s'abrassan, de germans que s'ajudan, de ciutadans que s'envanéixen de rendir lo homenatge de sòn amor, saber, y respecte als peus de la comuna mare, de la noble y generosa Espanya que, ben mirat, no es altra cosa, que un robust y magnífich arbre empeltat de ricas y variadas menas. Cuant mès y mès frondòsas crescan las ramas que lo embe-
