Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/177

Ja sols sentí los crits que li arrancaba
lo dolor greu de nn cor despedassat ,
y vegí al esperver que la portaba
destrossantla en sas garras sens pietat.
També l' dolor á mí planytes m' arranca
sens que retut me puga d'ell desfer,
que n' es mon cor la colometa blanca
destrossada cruzel per lo esperver.
Passatjers que ab lo cor ple de alegría
veniu tranquils per mon cami á cruzar ,
fugiu de mí , passáu la vostre via,
deixáume en mon dolor amortallar.
No m' demanéu ja may plers ni venturas ,
que no tinch ni alegries ni deports ,
pus jo , portant lo feix de mas tristuras ,
rich só d' ennuigs y pobre de conorts.

—Són planyideras esparsas
y trista cansó , Ausias March.
— La flor que no té perfums ,
perfums , senyor , no pót dar.
—Trista es la cansó , per cert ,
més sa tristesa me plau.
Jo conéch una coloma
que pels espays al cruzar
fou presa de un esperver ,
que la esperaba á sòn pas.