buscant la vida , trova sols la mort.
Jo só 'l cervo que fuig per via incerta ,
atravessant los boscos desalat ,
sagnant porlanine la ferida overta,
la sageta clavada en lo costat.
Ja fa temps que l' dolor me diu germá ,
y en res me puch fixar que pler me sia ;
plors són mos goigs , tristor es ma alegría ,
jo só malalt tenint lo cos tot sá.
Pel sender que jo vaig , lo qui hi camina
encatifat lo véu d' hermosas flors ,
mès cada flor es una crua espina.....
¡Jo la conech la via dels dolors!
Lo cel pels altres blau , per mí es obscur.
Qui en lo pler viu , ne canta sas valensas ;
en mí jo visch , y canto mas dolensas.
Qui no sia trist de mos dictats no cur'.
Dolentme vás per escabrosa via ,
mès si acompanyo ab cants mòn desconort ,
també mos avis celtas algun dia
cantant ne caminaban á la mort.
Senyor , Senyor ¿quin crim he jo comés
perqué , nafrat y mal content de amor ,
ne sia , per vos sempre desatés ,
lo que pels altres pler , per mí dolor ?
Obehir vostra lley mòn crim ha estat ,
y l' obehirla causa mas tristuras.
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/175
Aquesta pàgina ha estat revisada.