Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡Fugiu, fugiune, pagesos,
que la tempesta amenassa!
De lluny, de lluny ne ve l' núvol,
de lluny ve la nuvolada;
ne porta serpents per llamps,
en sòn seno lo tro guarda,
y la mort y destrucció
naixerán de sas entranyas.
Fugiu, pastorets, fugiune,
que tot lo núvol ho arrasa.
Aplegáu prompte á las pletas
las ovelles extraviadas,
guardeu lo parell de bous
que los vostres camps en llauran,
y la dolsa caramella
ab que, cuant lo sol s' apaga,
ne feu ressonar pel bosch
dolsas y tristas tonadas.
Un color de tempestat
vesteixen valls y montanyas....
Fugiu, pagesos, fugiune,
que l' uracá us amenassa,
y lo núvol ve de lluny,
de lluny ve la nuvolada!
