Aquesta pàgina ha estat revisada.
L' escuder sens nient trigar
La regina menali,
Ab dos almugavers leigs
Qui del diable n' eren fils.
La dona, enquer que tant trista,
Es fort bela é fort gentil;
Mas l' angoxa que sentía
No y ha qui la puscha dir.
Roigs sos uyls son de plorar,
E par qu' hage de morir;
Tantost com vén En Senteyles
Ab ginoll ficat li dix:
—Asmatz qu' erguyl de regina
Fou lo qui vos volch ferir;
Mas are son trista fembra,
Viuda d' un amor pus trist.
Yo sols amí la corona
Perqu' era de mon marit;
Perdut eyl, sols ay amor
A son plasent sovenir.
Yo fuí sa muller, senyor,
Leixatzlo 'm veser eus dich;
