Aquesta pàgina ha estat revisada.
Car y pot perdre son payre,
E mays son frare l' infant [1].
D' aytal pahor esmarridas,
Ab trist caylament están;
Car la dolor las tolía.
Las tolía de parlar.
—Infanta, la douça infanta,
Dix la regina en plorant,
E que n' es de cruel l' angoxa
De mon cor desconortal!
—No perdeiz l'esper, madona,
Vullatz, madona, esperar;
Deus los justs non desampara,
E justicia ab nos está.
—Vulla Deus la douça infanta,
Vulla Deus que no m' engan;
- ↑ L' infant fó anomenat En Jaume de Mallorca, fill de En Jaume III, y de la dita dona Constança; fo fet presoner en la batalla de que es tracta y entregat per en Gilabert de Senteyles al rey En Pere, qui lo tingué prés per espay de catorse anys dins una gabia de ferro en lo castell nou de Barcelona. Alguns servidors y adictes á la casa Mallorquina, lo llibertaren una nit donant mort á lo alcait del castell. Anasen á Napols, y se casá ab la reina D.ª Joana. Existeixen datos per creure que pasá d'incognit á la isla de Mallorca, encara que sens resultat algun. Prengué part en las guerras de D. Pere de Castella , contra D. Enrich de Trastamara, y contra En Pere d'Aragó, y se creu que morí envenenat despres d'esser rescatat per sa muller la reina D.ª Joana, mediant una suma considerable
