Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/115

— Si, sí, á Panissars ! Aném, Roger de Lauria ;
aném, que, ja sentintvos, tothom está despert ;
anem sens detenirnos, que l' cor bull en venjansas,
y quant lo cor impera, malhaja l' temps que 's pert.
Si dels tirans la rassa traguérem de Sicilia ,
¿ dintre de nostra terra 'ls podriam tol·lerar?…
Jamay! Prenéu la espasa, y aném á la frontera,
que guanyará en la terra , qui ja es senyor del mar.
Si en Dèu tenen origen los que corona portan ;
los límits de sos regnes sòn fets pel' dit de Dèu :
á Dèu roban la obra los que ab los pobles jugan ,
y volen ferse propi lo que no pót ser sèu.
Alséu alt las senyeras, que l' Pirineu aguarda :
dalt de sos pichs clavadas serán per sempre, sí :
de la victoria símbol será sempre pels' nostres ,
fantasma pels' francesos que vingan cap aquí.
Sortím de esta jornada que tant á Aragó importa ;
á la ambició francesa doném fort escarment :
tras de aquesta victoria , bon almirant, Calabria ,
buscant lo nostre amparo, vos cridará al moment.
Temps ha que li fa nosa á Fransa lo meu regne :
temps ha que li fa enveja la forsa de sas lleys ;
per só ab sas intrigas al Pare-Sant enganya,
per só escomunicáren als mès católichs reys ;
que ja mon pare y avi ho fóren en, sa vida ,
y en mans de gent francesa lo últim espirá !
No basta la indulgencia pera'ls que m' tiren pedras,