Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/105

alarits dels qui lluytan valerosos,
crits dels qui acaban gemegant sas vidas,
cops, y playntes, y plors, bruyts espantosos,
vibrar las armas, ressonar lo ferro,
y cruixir la fustám, bunir sagetas,
martellar taulas, y brunzir llambordas,
y gitar darts, y retronar trompetas

Ja s'aferran las naus. ¡Al abordatge!
Redobla lo furor. ¡Dampnat ne sia
qui en darrera romanga en aquest dia!
Com llops assedegats que van rabiosos,
á las galeras provenzals llansarse
se mira ja als almugavérs furiosos,
com si en la sanch volguéssen abeurarse
que á borbollons ne brotan las feridas
dels qui jáuhen estesos per lo alcássar,
llansant per ellas las perdudas vidas.

Ni pau al enemich ni á sòn bras treva
los ballesters y mandroners ne donan.
Las mans destrossan, y los ulls sanguejan
dels cegos lluytadors; broncas ressonan
las feixugas, ruentas armaduras
sota los cops de la destral ferrada;
dels vencedors y dels vensuts s'escorra