Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/104

sons de trompa, alarits y bruyts de ferro,
crits de guerra per tot, crits de venjansa.
Brunzen las pedras, tot tallant los ayres,
surtintne disparadas de las fonas,
y lo crit al donar del abordatge,
envia Dèu l'oratge
á fustigar las encrespadas onas:
Mès, ¿qu'es la tempestat pels pits de ferro?
¿Qu'es l'uracá pels qui á la gloria volan,
las naus aparelladas?
Las tempestats mès feras
ne son l'alé de dolsas marinadas
pels catalans que muntan las galeras.

¡San Jordi y Aragó! ¡Via sus, los nostres!
Tot es horror y destrucció y feresa.
Ne són en la batalla
cada nau un castell, cada home un héroe,
cada tir de sageta una proesa.
Lo brugit del combat tot altre apaga...
¿Qu'es l'uracá que pels espays divaga,
devant las naus que marxan á la pugna?
Cad'una porta un uracá de ferro
que en las entranyas de sòn seno amaga.
Crú es lo combat y encés. Tant sols se senten
en mitg del terratrémol
veus de mando enronquidas,