Mès ¡ay! de mon accent s' extingeix lo eco,
com extingirse 's veu la llum del dia.
Lo Gólgota 's cubreix de boyra espessa,
y se obscureix lo sol; las armonías
del univers llur curs interrompeixen:
obra son cor la terra; los mars llansan
llurs onas de diamant que als astres pujan:
la filla de Sion sos murs desploma,
y despresos del cel torrents d' estrellas,
pluja d' ardenta llum los espays solcan.
· · · · · · · · · · · · · · ·
Morí Jesus!!... La humana criatura
per premi á tant amor, son cor traspassa:
mès ¿quí mata la idea? ¿Quí domina
la llum del esperit? Puras creencias,
¿quí os arranca del cor? ¿Quí la fé apaga?
L' home fineix, y en tant la pura idea
s' ensent, com foch sagrat que Jesus dona:
que no en vá del amor y la dulsura
se ha sembrat la llavor, que fructifica;
y lo arbre de la fé que d' ella brota,
com escala del cel se alsa en la terra.
· · · · · · · · · · · · · · ·
Sol de amor y de fé, flama divina
qu 'en brassos de la creu lo mon venera:
tú serás fé del cor, que 'ns il-lumina:
tú serás amor sant, que 'ns regenera.
De D. Mariano Fonts.
