La sanch, altiva espolsa al front del sèus tirans.
Y la venjansa brota; del pla, del mont devalla
Com sobre 'ls huracans los dalls de tempestat:
Ciutats, castells y pobles, las pedras, fan batalla!.....
La pátria es home sòl!..... venjansa y llibertat!!.....
· · · · · · · · · · · · · · ·
Fills del Imperi, César! los fronts sota las clámides!...
Los camps de Espanya feman trencadas tas legions!...
Hont son tos invencibles?... Marengo y las Pirámides
En mitg del fanch rossegan los irritats lleons.
—Qué importa? avant las áligas! legions novas arrivan;
La forsa al valor mata, las áligas avant!.....—
Miseria, orgull! las plantas podadas mes se avivan,
Lo amor patrio mes creix dels mártirs al tallant.
· · · · · · · · · · · · · · ·
Ja venen, ja se acostan, Girona á la muralla!.....
Ton noble crit ascolta, esclau d' ell, lo antich mòn!...
Responga á llurs canons, cascadas de metralla;
Si cauhen tas murallas, tos fills murallas son.
Ja arrivan; la victoria creyent assegurada,
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/74
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 74 —
