Aquesta pàgina ha estat validada.
LAMENTS DE UN EXPÓSIT.
Patria, Fides, Amor.
Sèrs que sentiu de una amorosa fletxa
penetrar lo fibló al mitg del cor,
y ab vostre plant los ulls brotan copiosos
perlas nascudas entre amants recorts;
Ánimas qu' êxhalau castas essencias,
suspirs sempre apenats, may de consol;
suspirs que del trist cor la vida llansan
com llansa'l vent lo aroma de las flors;
