Aquesta pàgina ha estat validada.
jardins sas petjadas,
sa nit es de estrellas, de flors sòn matí.
Ella es la que dòna
perfums á las flors,
ella la qu' ensenya
cants al rossinyol;
porta las ditxas á las cabanyas,
la neu escombra de las montanyas.
N' es la primavera
cullita de flors,
com ne son las ninas
cullita de amors.
Ab las brisas verges de la matinada
despertáu, ninetas, deixáu vostres llits:
los rossinyols cantan himnes á l'albada
gronxantse'n las brancas dels arbres florits.
Si jo fos una oreneta, sempre al despuntar lo dia,
si jo fos una oreneta,
y alas tingués per volar,
sobre lo tèu cor, nineta, sobre lo tèu cor, ma aymía,
