llur sanch generosa lo torrat sol del Africa, se assentan avuy vencedors entre nosaltres, cuberts los pits de honrosas feridas, y plens los cors del noble orgull que deuhen sentir los que al tornar á sa patria, desprès de traballosa guerra, poden dirli com éstos: Patria, ja estás venjada.
Un home eminent, un catalá de cor, un ciutadá de Barcelona, un dels diputats á corts á qui mes deu nostra provincia, lo Excel-lentíssim Sr. D. Pascual Madoz, es lo qui se apresurá á oferir al mes afortunat cantor dels nostres heróichs Voluntaris, un premi tan digne del que lo regala, com digne es lo assumpto á que se ha volgut consagrarlo.
Animats del millor desitj, los actuals Mantenedors han considerat, en vista del gran número de composicions ab que llur convocatoria se ha trovat afavorida, que lo usar de un poch de rigor no havia de dóldrer als mateixos amadors y cultivadors de las lletras catalanas, al pas que ferho axi era donar als premis oferts tota la estima que deuhen tenir. No crehent, ab tot, haver traspassat los límits de esta exigencia que lo bon sentit los aconsellava, han adjudicat los premis que se mencionarán, en la forma següent:
Premi de la flor natural cineris, regalat per D. Joseph Martí y Ventura.
A la composició que porta per lema, Arribar y móldrer, y per títol, Amor es vida; molt apreciable, tant per lo pensament com per sa bona execució.
Un dels accéssits á est premi lo ha merescut la poesía que tè
