dable lo trovarne, sobrevingueren aconteixements que han portat fins á la Africa la bandera nacional, y han fet desenvaynar de nou la espasa de don Jaume y dels reys Católichs, aquella espasa triunfadora que reconquistá á la santa fé y a la civilisació las terras y ciutats per tants seggles captivas de la mitja lluna.
Si avuy visqués lo pobre Larra, nos diria si pot arrivar lluny la veu dels nostres trovadors, cuant tant lluny han deixat un rastre de sanch las bayonetas espanyolas y se ha sentit per tot lo mòn lo retró de nostra artilleria. Y pus qu' en lo polítich apar cridada nostra patria per la Providencia á recobrar son antich rango entre las nacions civilisadas ¿seria temeritat, senyors, esperar que se obre també pera ella una nova era literaria?
Apressemnos donchs y traballem los catalans pera poder participarne, com ho feren nostres pares en altres temps: fem en lo camp de las lletras, lo que ja en la guerra havem comensat á fer. Ara que lo geni del seggle, especulant fins ab la destrucció, ha aterrat los antichs palaus dels Grallas y Moncadas, ara que ja han tornat á pols aquellas venerables galerías que se recordavan dels vencedors de Lepant, ¿qui sab, poetas, si á vosaltres está reservat lo aixecar alguns dels monuments mes forts que la pedra y mes perdurables que lo bronse de que parlava lo gran poeta de la antigüetat?
Veniu, trovadors, á rébrer lo llaurer que ab cor tot catalá vos ofereix lo il-lustre patrici, que no en vá té son nom escrit ab lletras de or en las salas de aquest Consistori; veniu á pèndrer la ploma ab tanta esplendidesa regalada per nostre venerable Pastor al qui se haje inspirat millor en las fonts mes puras y abundants, que son
