Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/148

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 148 —

nando, y que resplandeix com un sol en lo vast emisferi de la historia, cenyeix ab igual magestat la diadema real de Castèlla que la corona condal de Barcelona.

Barcelona, donchs, la que no estiguí encara un segle baix lo jou humillant de aquells moros, cuals succesors acaba ara Espanya de combátrer; la antiga mare de Catalunya, cuals fills venseren en Assia als turchs opressors, la primera que rebé al immortal descubridor de América, y lo vegé oferint á sos reys las primicias de un nou mòn, es la que ara reb ab palmas triunfals als fills de Catalunya, venint de las platjas africanas, que han empapat en llur sanch, y que, ab tots los demes espanyols germans sèus, han donat dias de alegría y de consol á sa comuna Mare.

Axi, los noms de Europa, Assia, América y Africa se enllassan ab nostras glorias! Y ara poch se juntá també per las conquistas pacíficas de nostres missioners lo nom de la Occeanía.

Llahor donchs á sos adalits intrepits! Qué vingan á escoltar lo cant de la victoria y lo crit de la gratitut! Qué vingan á veurer á aquell dels que, com altre Píndaro en los jochs Olímpichs, sen porta la flor que un fill il-lustre de Aragó y fill de Catalunya per afecte ha ofert al millor cantor de llurs afanys y de llurs proesas!

Que vingan també á sentir lo sagrat himne premiat per nostre venerable Pastor pera aumentar lo estímol dels que hajen de cantar los divins misteris ó los consols celestials.

Sí, estos fills contemplats de la patria, torrats per lo sol abrasador del Africa, encara troban á mes dels brassos de llurs germans y dels brassos de llurs mares quels esperan, una llengua quels acaricia con la veu de una Mare y quels immortalisa com l' arpa del trovador.