y encara se troban pits que palpitan ab aquells antichs batiments. Y per qué? perque encara se troban mans qu' empunyan las mateixas espasas, perque encara se troban pares del poble que alentan lo geni ab lo mateix fervor.
Sí: encara viu aquella flama que assombrá al mon: encara respira aquella patria gran en la pau y gran en la guerra: encara se pensa y se parla en aquella llengua que parlaren homes tan insignes en ciencia y en poder, aquella llengua que alsá tants llahors al Altíssim, que êxhalá tants suspirs á la Verge Mare, que dictá lleys á tantas provincias, que promogué tantas conquistas, que humiliá tants enemichs, que celebrá tantas victorias, que cautivá tants cors.
L' honor de la antiga noblesa catalana se veu renáixer en tots los fills de Catalunya: nous héroes y nous cantors han succehit á las generacions de altres cantors y de altres héroes. Lo valor en las batallas y lo geni que las canta y traspassa á las edats futuras lo esclat de la victoria, la fieresa y la dulsura, los dos grans dots de un caballer, encara nos omplen de noble orgull, y nostra llengua es la que millor sab respondrer á nostres valents.
No sols donchs vivim de recorts, patricis y germans, catalans y espanyols, no sols vivim de recorts, sino de fets. Y si Catalunya deu inclinar lo front devant de Castella, lo front ahont brillan tantas glorias, lo inclina ab dignitat, no per haber estat vensuda, sino per haberse unit á ella ab un llas de amor. Llas de amor fou en efecte lo que juntá las dos diademas reals de nostres Reys católichs, de cual unió resultá un cetro tan gran com lo de Cárlos Primer. Y la digna succesora de aquella reyna immortal que doná sa ma á nostre Fer-
