Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/146

Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 146 —

familia, renovant memorias tan dolsas, evocant noms tan estimats, y recordant dias tan gloriosos pera nostra antiga patria.

Aquesta institució confon en son orígen los dos estímols mes forts de que un poble pot justament envanirse, lo valor y lo geni, aquesta doble corona de gloria ab que desde sos principis apareix enjoyada nostra nació.

Los Jochs florals, institució literaria la mes antiga y una de las mes famosas de Europa, nasqueren entre los perfums de un jardí, y á la sombra de un llorer ahont los antichs trovadors de Tolosa, á principis del segle xiv se comunicavan llurs cantars y se premiavan las millors obras de llur geni ab una violeta de or. Y pera que lo cor trobás tot lo que necessitava pera sos goigs, los primers estatuts de aquell floral certámen se anomenaren lleys d' amor; y son restabliment, despres de una llarga interrupció, se deu á una dama de Tolosa, tan celebrada per la desgracia de sos amors, com per sa generosa protecció als jochs de maig.

Fa prop de cinch segles que nostre Joan Primer, rey de Aragó, compte de Barcelona, erigí en aquesta nostra ciutat los jochs de las flors, com los de aquella dama de Tolosa. Y ara fa cuatre segles que Fernando primer, rey també de Aragó y compte de Barcelona, senyalá al Consistori del gay saber una renda anual de 40 florins de or sobre son real erari, pera comprar las joyas que debian servir de premi als vencedors.

Y al cap de tant temps, y despres de tantas mudansas, y de tantas guerras, y de tantas calumnias y de tantas calamitats, encara se troba una juventud plena de foch y de patriotisme, que anhela restablir aquells antichs llorers, y ser digne de aquells premis;