Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/142

— 142 —

Ja un nou adalit tenen. De Prim l' ardenta espasa
Es qui de las trincheras los mostra lo camí.
«Avant! avant! los crida: la gloria allí os espera:»
Y 'ls catalans responen: «Pus á guanyarla allí.

«Hont tants canons retronan y tantas bombas brunsan
A qué de nostras balas mesclarshi los xiulets?
Que nostras carabinas semblen á nostre genis,
Avaras de paraulas, pero ricas en fets.

«Lo foch tant sols espanta: la bayoneta mata.
Guardem per nostras festas de pólvora 'ls castells.
Que 'ns vejen tots: «victoria!» cridant en las trincheras
Ab las cananas verges, y 'ls ganivets vermells.»

Oh! qui contar podria lo que aquells héroes feren
En aquell camp de sanch, hont lleons contra lleons,
Sarrahins y espanyols llurs carns se destrossavan
Entre 'ls llamps dels fusèlls, dels canons entre 'ls trons?

Y cuant de guerra 'l carro hagué parat sas rodas,
Y hagué apagat sas flamas de la batalla 'l forn,
En mitj de una tronera, un geni de la guerra
De cent gorras vermellas voltat tot alentorn,

Blandint ab la má dresta la espasa sanguinosa
Y 'l pendó de Castèlla ab l' altre má onejant;