Miraulos! Com las flamas se atrauhen y 's confonen,
De Prim l' ardent mirada en la de la host s' encen,
Y passa de un á l' altre, be axi com grans de pólvora
De lo un á lo altre 's passan lo incendi en un moment.
«Ben vinguts, catalans. Ja os espera lo êxércit
Tan gran per son valor, com ho es per sas virtuts:
A eixa platja que un dia per' volar d' ella á Italia
Vingueren vostres ávis, catalans, ben vinguts!
«Braus fills de Catalunya, de vostre patria l' honra,
Com un sagrat depósit, portan en vostres cors:
Als llors que vostres ávis en Grecia conquistaren
Dels que culliu en África anyadireu nous llors.
«Ay del qui cobart torne al enemich la espatlla!
Ja may sa patria, ho juro, á veurer tornará.
Mès no será, ho espero: cobarts lo sol no cria,
Qu' Entensas, y Moncadas, y Rocaforts criá.
«Tot cuant homes fer poden ho feren vostres pares:
¿Qué no fareu vosaltres de llur valor hereus?
Jo vos duré al combat. Tot de mos braus ho espero;
Tot ma patria y la vostra ho espera dels fills seus!»
Y no en va en ells espera... Per las infladas venas
Dels que frenétichs juran seguirlo en los combats,
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/140
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 140 —
