Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1860.djvu/138

— 138 —

Malhaja eix cel sempre blau,
Y eix sol que 'ls núvols desterra,
Y eixa mar sempre suau.
Pels cors que portan la guerra
¿Qué es dels elements la pau?

¿Qué hi fará que 'ls vents del nort
Per fí las velas esqueixen,
Si quant arriven á port
Ja llurs dallas no 'ls serveixen
Als segadors de la mort?


Mès no será, que prompte ensajarán llurs brassos
Y en sanch las famolencas dallas esmussarán,
Y com canta al tronxarne lo segador espigas,
Ells, segadors de vidas, llurs cants també alsarán.

Ja del Atlas la serra en l' horisó 's dibuixa,
Y com se desenrotlla la tela de un pintor,
Sota 'l cel va estenentse y adelantantse en l' ona
De la africana platja lo cuadro encantador.

Ja 's veuhen las banderas, y las colradas tendas,
Y 'ls verts canons que guaytan per sobre 'l campanent,