Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 136 —
Segons corra Barcelona
A despedir los fills sèus
Que solcan la argentada ona,
Saludant ab ardents veus
Los murs que 'l poble corona;
Y segons las onas talla,
Un llarch solch de argent deixant
Hont son pendó s' enmiralla,
La nau que porta arrogant
Aquells braus á la batalla;
Creurer 's de la una podria
Que tornava als jorns de gloria
En que sos llenys despedia,
Y que ab nous llors de victoria
Lo endemá ufana 'ls rebia.
Y creurer 's de la host aquella,
Segons anyora 'ls horrors
Dels combats, com balls la bella,
Tem venir tart per' de llors
Cenyir la gorra vermella.
Ja entre lo mar y lo cel,
Espills en que Dèu se mira,
Voga la nau sens recel,
