Vostres pares plantant allí ma llansa,
Feu vostre 'l Riff plantant allí mos llors.
«Mos llors que al sol de pau mústichs se tornan
Al regarlos ab sanch reverdirán,
Y, com guardan dels llamps los front que adornan,
Vostre fronts de las gúmias guardarán.
«Jo os daré perque os guie á la batalla
Un fill mèu que als perills seré sonriu:
Que, com lo árbre ab la pluja, ab la metralla
Sembla que 's reverdeix sòn front altiu.»
Axí á sos fills excita Catalunya,
Y com á un crit de alarma en mitj de un camp
Se alsan mil braus á un temps, y quiscú empunya
Lo acer y 'l cambia de venjansa en llamp;
Y com lo vent de un uracá qu' esclata
De prompte sobre 'l mar poch ha en repòs,
Y 'l trenca, y de cada ona, avans de plata,
Fa un lleó airat y de rugir ferós;
Axí á la veu que á la venjansa 'ls crida
Se alsan de Catalunya 'ls heróichs fills,
Tots per sa mare pródichs de llur vida,
Tots per la gloria ansiosos de perills.
