Com fa á voltas que 's crusen en tempestuosa atmósfera
Las llums del sol y 'l llamp, lo un que la vida dona,
Lo altre que du la mort,
Fa qu' encreuhen també los dos llorers llurs brancas;
Fa que 's crusen las llums que llansa la corona
Del débil y del fort.
Sí, benehim á Dèu que amant y pródich sempre,
Prop lo acer que fereix posá 'l bálsam que sana,
Y en los camps del combat
Posá prop del que cau las alas que 'l sostinguen,
Prop lo héroe la heroina, de caritat la hermana
Prop del pobre soldat.
Mès ay! al benehirlo, pus d' éll naix tota gloria,
Pus éll encen lo foch del héroe en las miradas,
Y de aquella en lo cor,
Mentres que 'l mòn al héroe texeix llors de victoria,
Jo als peus de la heroina, que á llors mes alts aspira,
Posaré eix cant de amor.
Barcelona 12 abril de 1860.
De D. Joaquim Rubió y Ors.
