Filla ingrata, los brassos de la mare,
que se mirava en ella, deixá un jorn:
mes ¡ay! á Roma en los perills tornava,
de genolls implorántne lo perdó.
____
La mar borra sas platjas, los regnes llurs fronteras;
trasplanta en monts la arena lo Simoun cremánt
poch duran dels cometas las roijas cabelleras,
llú la veritat sola, per tota eternitat.
____
Prop de la platja, hont Tiro repartia
sas púrpuras als reys, y dalt de un mont,
los habitants de la comarca alsavan
en un temple pregarias al Senyor.
Dret á son trono la oració volava
com los perfums de las primeras flors.
Ell sa mirada, en lo infinit perduda
gira.... y retruny de una campana 'l só.
Al véurer las riberas aclaridas
pèl llam, en nit de tempestat y trons,
lo mariner no gosa com gosaren
de aquella gent á tal senyal los cors.
Com inspirats fora del temple surten
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/96
Aquesta pàgina ha estat validada.
