Aquesta pàgina ha estat validada.
— 69 —
que la contempla ab amor
inclinat sobre sa arpa.
De allí promte se apartá
sentint una cosa estranya,
y caminant tremolosa
se refuijía en sa estancia.
Una hora despues Clemencia
ab sa dida platicava
sentada en un terraplé
banyat per la lluna clara.
—¿Coneixes algun castell
dels que té aquesta comarca?
indiferent preguntá
á la dida qu' escoltava.
—Tots están deshabitats,
li respongué sens tardansa,
á no ser los mals esperits
que sempre hi tenen entrada.
—¿Y en aquest castell també
poden entrari, Joranda?
—No, filla, que benehidas
estan ja totas las cambras,
y com per aixó no poden
ells penetrar en las salas,
se quedan en lo jardí
á l' altre part de la tanca.
—¿Dígam, Joranda, 'ls esprits
