Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/48

formada, per imprescindible necessitat, la fisonomia de la nacionalitat catalana, en vá se pot buscar la protecció dels generosos consellers, tan amants de la pau y de la lley con fomentadors de las arts y de las lletras. Abandonat lo llenguatje natiu, que las passadas corporacions políticas habian conservat com oficial de sa terra; posada la ensenyansa en camp árid; axiquit lo esperit; olvidat lo estudi y fins lo recort de la historia propia ¿quin habia de ésser lo resultat pera nostras lletras y pera aquell mateix llenguatje, si los ingenis estavan adormits, y lo únich palench ahont abans se esforsavan estava tancat y sens mestres de camp que lo guardassen?
Eixa sola reflexió bastará para regoneixer la oportunitat de que, en lo nou temps en que felisment nos trobam, se tornás á obrir, cuant no fos per la rahó explicada en un principi de que tot lo bo tè dret á renaixer, pera vindicar, al menys, á la mateixa llengua catalana de la prostergació en que caigué, no obstant de ésser una gran llengua literaria, de haber tingut una gran época de domini, y la que, diplomaticament conta ab mès datos en Espanya pera acreditar sa antiga importancia; ó sino—pera vindicarla també de la profanació comesa en ella per ingenis vulgars é imprudents, que, sens aténdrer á las consideracions anteditas, cregueren que sols devia aprofitarse pera usos baixos, pera composicions tal vegada fins ofensivas á la moral, y mès dignas de juglars que de poetas.
Are, donchs, que nos alenta una nova civilisació; que lo esperit vola libre; que lo desitj de apendrer renaix per tot, y que se busca lo que val en cualsevol part que sia; mès clar: are que va domi-