Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/37

lo pes de la batalla fa cáurer en terra, si bè li queda lo cor pera referse,) era lo idioma oficial dels estats de Aragó, lo mateix en Espanya que en las islas y en los domisis de Orient; la mateixa ab que los reys se expresavan diplomatica ó familiarment ab totas las potencias del mon; la mateixa que, junt ab la provensal, contribui ja abans á formar lo llenguatje dels trobadors, y la que serví á nostres sabis pera compóndrer grans obras de ciencia, y pera arromansar, com ells dehian, ó traduhir á sa llengua, tots los antichs clàssichs.
Una y altre cosa, es á dir, la preponderancia política de la Corona de Aragó y sa llengua literaria y diplomática, rebian de aquest centre la forsa que naturalment havia de infundirli lo saber de son gobern, las institucions que regian, aquellas may bèn ponderadas institucions que foren, sens dubte, lo primer gérmen de la llibertat en Europa, pus tendian á reformar ó millorar la societat, unint de la manera mès maravillosa y encantadora al rey y al poble, en termes, que, en sas corts y en sas diputacions permanents, junt al bras eclesiástich y militar, lo altre estament, que era lo mès fort y mès numerós, pus lo formavan las municipalitats, presididas per lo Consell de cent de Barcelona, portava no menos que lo gloriós y significatiu nom de bras real.
Axí se explica com aquells reys héroes, desitjosos de disminuir lo orgull dels feudals que absorvian llur jurisdicció, contaren sempre pera sas empresas ab las ciutats, y com las ciutats, preferint mès ésser vassallas de reys que de senyors, may se feren sordas al crit que aquells las llensavan, ab tal que de sa ajuda resultás honra á la patria, de tots tan estimada. Axí se explica com Barcelona fi-