Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/34

— 34 —

Qui aixó no vulgue admétrer culpe, donchs, los medis tant sols, mès guarde que, al ferho, no fereixe al cor dels sers mès estimats, com fòra lo cor de sa mateixa patria, y repare també en lo agravi que resultaría fet á dos dels objectes mès grans de tots los paissos, com sòn lo saber y lo amor pátrio. Culpe, de consegüent, al Noruego y al Flamench, cada hu dels cuals pugna ab forsa pera fer renaixer sa antiga llengua; culpe als filólogs y altres sabis alemanys que, no contents en conservar lo sèu de tots temps, fins donan á llum tots los monuments literaris de las llenguas romanas, entre los cuals se troban nostras crónicas y los cants dels trobadors; y no es aixó sols: fins publican ab llurs respectivas llenguas los códichs que han tinguts tots los imperis y dominacions de la Assia, y las constitucions ó doctrinas de tribus errants y salvatjes en Africa y América; culpe á tot lo Mitjdia de la Fransa, ahont cada dia se imprimeixen novas obras en dialectes vulgars, ahont la llengua de oc torna á cantar devant lo capitol de Tolosa, despues de un sigle y mitj en que sols se havia donat entrada á la musa francesa en los jochs florals; ahont apareixen cada dia nous poetas, entre los cuals destaca lo famós Jasmin, cual fama no podrá posar en dubte ni lo mès cego exclusivista; ahont, are mateix, en nostres dias, alsa son cap un nou y modest geni, á qui la premsa de Paris saluda entussiasmada, Mistral, autor del poema en provensal titulat Mireio, al qui altres notabililats literarias de la Fransa comparan indistintament á Virgili y á Homero. Culpe axí mateix en nostra patria á las personas celosas que han dat á llum composicions antigas ó modernas, no sols en la llengua, sino en lo dialecte de llur respectiva provincia; als que han recullit cantigas asturianas