Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/25

Aquesta pàgina ha estat validada.
— 25 —

mográfichs, sabis y respectats códíchs, incomparables crónicas; que posseeix una rica poesia popular ; que parlaren lo venerable Lull, gran home en lletras y en acció, Arnau de Vilanova, lo primer fisich de son temps, lo insigne orador St. Vicens Ferrer, Ausias March, poeta de cor y de seny, y los demés autors del Gansoner que guarda Paris com única joya... llengua, finalment, que de cap manera nos devem avergonyir que sía la dels nostres avis, la de nostras mares, la de nostra infantesa.
Ab un entusiasme barrejat de un poch de tristesa, li donam aquí á aquesta llengua una festa, li dedicam un filial recort, li guardam al menys un refuji. Als qui nos fassen memoria de las ventatjas que porta lo olvidarla, direm que à estas ventatjas preferim retenir un sentiment en un recó de nostres pits, y si en aquest sentiment algú hi volgués veurer perills y discordias ó una disminució del amor à la pàtria comuna, podriam respondrer que eran ben be catalans molts dels que ensangretaren las ayguas de Lepant y dels que cassaren las aguilas francesas; y podriam repetir un aforisme ja usat al tractar de un dels millors catalans y mes ardents espanyols[1] que may hi ha hagut: «No pol estimar sa nació, qui no estima sa

provincia.»

  1. Capmany.