Aquesta pàgina ha estat validada.
FIAT.
soneto.
Pel' vuit espay, hont la foscor impera,
de cop un Fiat del Etern ressona,
y fa brotar la llum, no bè tatxona
de globos resplandents la immensa esfera.
Sas órbitas descriu, sos pols acera:
los mars en grans abismes empresona;
la terra engloba, y vegetals li dòna,
y aixams de castas de vivents genera.
Al véurer Dèu format en temps brevíssim
tal cúmul de portents, en que s' retratan
sa omnipotencia y sòn saber altíssim,
de goig sos fúlgits llabis se dilatan,
criant lo amor ab un sonrís dolsíssim,
y á tal sonrís las bellas flors esclatan.
(De don Salvador Estrada.)
