Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1859.djvu/13

Aquesta pàgina ha estat validada.
— 13 —

vuy serà queus mostrarem quí som. Muntaner; y per títol: Sòn ells! Desembarch dels almugavers en Orient. (N.º 7.)

D. Salvador Estrada, ab un accéssit al premi de la englantina, com autor de la llegenda que porta per títol: Qui vèns al amor que etxisa? y per lema: Tout historien doit être menteur de bonne foi. Nicole. (N.º8.)

D. Adolfo Blanch y Cortada, altre accéssit al premi de la englantina de or, com autor del romans que tè per lema: Jo sò En Pere de Aragó, y per títol: Lo sagrament de En Pere III. (N.º 9.)

Lo mateix D. Adolfo Blanch y Cortada, ab lo premi de la viola de or y plata, com autor de la armonia religiosa que porta per títol: Amor á Dèu, y per lema: Jo t'am' mon Dèu! (N.º 10.)

D. Mariano Fonts, vehí de Reus, ab un accèssit al premi de la viola de or y plata, com autor del cántich de fe que porta per títol: A mon Dèu, y per lema: Ab pura fe ma inspiració cristiana canta al Senyor ab llengua catalana. (N.º 11.)

D. Manuel Lasarte, ab altre accéssit al mateix premi de la viola de or y plata, com autor de la composició que tè per títol: La fè, y per lema: Escrito está: Dios escogió á los débiles del mundo para confundir á los fuertes. (N.º 12.)

D. Antoni Camps y Fabrés, ab lo premi extraordinari del llessamí de plata, com autor de la poesía que porta per títol y lema : Lo vot del trobador. (N.º 13.)

D. Guillem Forleza» ab lo premi extraordinari del pensament de or esmaltat, com autor de la poesía que porta per títol: Lo que diu la oraneta, y per lema: Audaces fortuna juvat. (N.º 14.)

Y per últim, D. Salvador Estrada, ab lo premi de una ploma y