Jo l veig intensament an en Sardà; i el veig sempre vibrant, sempre apassionat am la passió del dia; i si s reposa és en l'eterna passió de la bellesa; perquè ell fou principalment un lluitador amb quelcom de poeta.
Poesies, propiament, poques ne féu en sa vida; més les poques que féu (i una d'elles jo la tinc ben bé dintre de l'ànima) són veritables exquisitats i mostren aquell contrast que s troba tantes vegades: que un home tant apassionat com en Sardà, quan s'enlaira a les regions de la poesia, frueix en les més serenes. Se sent en les seves poesies una frescor horaciana, classica, però tant olorosa d'haver passat per jardins novament florits, que enamora. Sols l'Ardua sentenza du tornaveus de lluita.
Perquè altrament en Sardà era un lluitador i un sentimental: un expansiu d'idees-sentiments. En altres temps hauria sigut un orador: en els nostres fou principalment un periodista; perquè l periodisme és moderna oratoria: el periodic la sola veu que arriba per tot arreu de les nostres vastes multituts.
Ell comença, com tants, escrivint crítica. En la desena dels anys 1870 a 1880 col·laborà en periodics i revistes, especialment en La Re-
Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/8
Aquesta pàgina ha estat revisada.
