Pàgina:Joan Sardà (1900).djvu/30

de rams de flors que més plasent ho facin
perquè al anarlos a cullir s'estimbi?
Veritat i Bellesa són germanes
desterrades al mon; de la Discordia
llur germandat fou víctima; no esperis
que hagi de sê n la terra que s concilie
lo que està separat; ni s'hi partesquen
lo pa mateix en la mateixa taula.
Si està cobert lo cel de negres nuvols,
com vols que l riu reflecti dins ses aigües
les serenes blavors de primavera?
Si l còs deforme hi submergeix un satir,
com vols que s'hi retratin d'una nimfa,
en tot llur esplendor, les belles formes?»

Tal amb accent segur la raó m deia;
y jo m quedí abatut, com fa l qui mira
marxar alegres sos companys en busca
d'aires més sans on restaurar les forces
que postren les calors, mentre ell s'assenta
davant la taula del treball i agafa
la ploma i pensa en va, que l cap li vola
allà d'allà, per ont els boscos gronxen
llurs verts plomalls al besoteix del aire,
lo riu devalla murmurant alegre,
lo món tramet al cel sos cims boirosos,
i pels viaranys los bons amics s'en pugen
d'antic castell a visitar les ruines,
tot parlant d'art, d'histories i de versos.

Joan Sardá

1880