rada per uns com el principal remey contra 'l cólera, mès altres han cregut y creuen tot lo contrari: ab tot, sembla que no s' pot dubtar que quant lo malalt no ha estat mal alimentat, quant sa constitució no es molt débil ó extenuada per qualsevol causa que sia , las evacuacions sanguíneas no sols poden ser útils sino necessarias, sempre que s' puga traurer sanch, lo que moltas vegadas es impossible. En aqueixos casos á fi de poder fèr sortir la sanch, ha servit lo ficar èl bras en aygua calènta y ferli fregas fortas solament de adalt á baix. Han donat tambè l'ipecacuanha fins que fès vomitar, y han aprofitat aqueix momènt del vomit per sangrar : los dos primers medis son tan sensills que 'ls pot practicar qualsevol; pero l' últim encara qu' es generalment útil, es massa exposat , y no pot usarlo sino un mètge d' experiencia. Las sangoneras tambè en 'l cólera confirmat á vegadas no volen picar, ó si pican, no trauen sanch; en aqueix cas val mès deixarho estar que fatigar al malalt inutilmènt.
§ 73. La convalecencia del cólera es molt perillosa, perque recauen ab molta facilitat quant no s' guarda un régimen ben estret; y aixi es menester tenir molt cuydado que 'ls malalts no fassian ningun excès, á que son molt propensos, perque en los mès de 'ls casos la malaltia 'ls deixa grandissima fam. Deu menjar lo convalecent poch cada vegada, y abstenirse de 'ls alimènts animals forts ó que tinguian greix.