cas si'l malalt no está molt debilitat, se li aplicarán sangoneras al ventre, encara que se n' hi hagian posat d' altras, cataplasmas calèntas emolients , se li donarán ajudas de decuits molt carregats de malvas ó llinosa, y si tè vomits, que sol succeir en aqueix cas, mentres aqueixos durian, se li donará cada mitja hora la beguda número 3 sempre que s' observia que desprès d' haberla prés ròta ab facilitat, y que no li aumenta 'l desfici ni'l bulto del ventre.
§ 70. Per lo que respecta á medicinas internas en el período del fret, y en el que li segueix, apesar d' habersen usat moltas, es menester advertir que s' necessita molt tino per no equivocarse en las que deguian donarse , y aixi aconsellám als que no son facultatius que no 'ls donguian mès que 'ls medicamènts referits. En quant á la dieta ó us d' alimènts, bastará donar al malalt caldo lleugèr de pollastre, un decuit ó beguda d'arros y quant lo mal vagia cedint, xerigot bèn colat, cuydant sempre de no donarlos may caldos ab greix ó llunas.
§ 71. Quant se dongan fregas al malalt se procurará no destaparlo massa, y será preferible ferlas al mateix tèmps als dos costats posantse una persona á cada hu d'èlls.
§ 72. Es important fer algunas observacions sobre l' us de la sangria y sangoneras. Aqueixa classe d' evacuacions ha estat conside-
