sangonèras á la boca del cor ó del ventréll, y al entorn del cès en mès ó menos número segons l' edat , constitució y robustesa del malalt, y donarli servicials de midó mès ó menos carregats, conforme la major ó menor violencia de las corrensas. Las ajudas de midó se preparan , mesclant poch á poch una onsa de midó en un patrícó y mitj d'aygua , y quant fa com una orxata, se li fa donar un parell de bulls, y quant está tebia llavors pot usarse. En aqueixos casos s' ha d' observar una dieta rigurosa, pendrer poch y sovint aygua d' arros , decuit de banya de cèrvo, ó d' ordi ab bona cantitat de mucilago de goma arábiga ó adragant , y si 'ls cursos son molt copiosos, pendrá dos ó tres vegadas al dia de mitj á un escrúpol de goma kino deixatada en dit decuit, ó beguda, ó bè de vint á trenta gotas de la tintura de catecú.
§ 54. Quant á demès dels cursos se senten continuas rampas, encara que llaugèras, en tot lo cos, y esvinsadas en 'ls budells sens altres síntomas notables, las ajudas y decuit mencionats afeginthi al ultim una ó dos vegadas al dia de vuit á dotse gotas de tintura tebaica ó láudano, será molt útil; com tambè un bany general moderadament calent, y al sortir d' èll ferli al malalt unas fregas secas per tot èl cos , pero principalment ahont sentia mes la rampa.
§ 55. Sino pot pendrer èl bany , s' usa-